Aquesta és la darrera entrada en aquesta bitàcola. Canvie de lloc, l’adreça nova és  http://gnuéscultura.eu.

Hui ha vingut al centre el meu ex professor de la Universitat de València Joaquin Nasvasquillo a fer una xarrada adreçada a alumnes de 1r i 2n de batxillerat per explicar-nos la seua experiència construint aerogeneradors casolans. Us faig un resum amb les dos idees més destacades.

Si algú vol construir al seu centre un aerogenerador menudet que traga 3V o algun per la seua caseta que traga entre 50V i 400V el primer que cal tindre en compte es utilitzar imants de neodimi i oblidar-nos dels imants de ferrita. Des de l’any 1983 es que es va construir el primer aerogenerador industrial amb imants de neodimi els de ferrita s’estan substituint a marxes forçades. De fet xina que concentra les majors reserves de mines de neodimi està comprant participacions industrials en les mines de neodimi d’altres països. Tenint en compte que quan el petroli comence a escassejar una mica més les úniques formes d’obtindre energia a preu baix seran mitjançant les centrals eòliques i les fotovoltaiques, qui controle les mines de neodimi tindrà un enorme poder, no trobeu?

El segon consell que ens ha donat ha estat construir l’aerogenerador amb flux radial (el flux axial sols el recomana per fer aerogeneradors simples en instituts) si anem a intentar obtindre energia per reduir la despesa elèctrica de la nostra casa. Tenint en compte que mentre aboquen energia, degudament acondicionada, a la nostra xarxa de dins de casa el comptador de la companyia no comptarà si consumim menys del que aboquem o comptarà poc si consumim una mica una mica més del que aboquem, això si sempre que hi haja vent.

Us deixe l’enllaç a la web del professor Navasquillo on hi ha molta informació per construir aerogeneradors.

Construcció del rotor (Imatge presa de la web del p. Navasquillo)

Si aneu a l’hivern a la Font de Vaucluse (Vau-cluso) podreu veure la natura en tot el seu esplendor.

Trobareu al naixement un rètol ben nou en occità promogut pel Collectif Prouvénço que lluita pel manteniment i recuperació de la llengua occitana a Occitania ( Departaments de Provence, Drôme Provençale, Gardounenco… ). El retol diu en occità:

Veguére uno figuiero un cop dins moun camin
arrapado a la roca roco nuso
contro la baumo de vau-cluso
maigro pecaire! Lagrámuso
le dounaire mai d’oumbro un clot de jasussemin

Un cop per an vers si racimo
ven flouquefa l’oundo vesino
e l’aubret secarous a l’aboundouso font
que mounto a-n-eu per que s’abeure
tant que n’en vou se bouto a beure…
d’açó tout l’an n’a proun per vieure.

Frederi Mistral
Mireio cant II (1859)

Em congratule que hi haja gent que lluite per la recuperació de l’occità a França, doncs pensava que s’havien extingit tots els seus parlants i que hagen aconseguit que en algunes escoles tinguen autorització per fer classes en francès i en occità. Si llegiu la web d’aquesta associació veureu que els seus objectius són una mica més ambiciosos però molt allunyats de qualsevol reivindicació autonòmica.

En eixir de la font podeu passar pel molí de paper a vora riu i si entreu veureu com es fabricava paper a l’edat mitjana.

Si entreu al molí podreu apreciar alguns mapes històrics de l’Europa a l’any 1000 on es veu Nafarrora (actualment es partida entre Euskadi i Navarra) i la Catalunya vella inclosa als territoris vassalls dels reis de França .

Nafarroa i Catalunya vella (any 1000)

Si tafanegeu una mica més trobareu el mapa d’Europa de l’any 1235 on  Catalunya vella és marcada com ex-territori vassall del regne de França, tot i que la Corona d’Aragó del rei en Jaume I (Jacques I) no en pertanyia.

Catalunya vella 1235

La veritat és que aquest mapa m’ha fet pensar en la grandeur de France fins que ho he entès, els francesos no se’n recorden ni volen de Guifre el pilós,  França és com l’església catòlica quan entres no pots eixir i si ixes continues marcat com ex Francès, així és fa gran un país.

En tornar a Espanya m’assabente que els de sempre han recorregut als tribunals els dret dels habitants de la Vall d’Aran a rebre la seua educació mitjançant el mètode de la immersió lingüística. Us vaig a dir el que pense de tot plegat en aranès (amb l’ajuda d’APERTIUM) i perdoneu-me les faltes d’ortografia si algú de la Vall d’Aran llegeix açò:

Me semble un despropòsit ara qu’en Euròpa mos vòlen imitar er era reconeishença des lengües minoritàries, aciu suprimisquen eth pòc artenhut. Que volgatz suprimir era immersion lingüistica en Catalonha o ena Val d’Aran que tans bona resultada hemna  entà implantar eth modèl de dobla escolarizacion qu’auem en País Valencian ei un gran arrepè. En País Valencian  eth modèl de dobla escolarizacion  ei un desastre donques solets 40% dera poblacion apren eth catalan e era rèsta se lo parle no lo domine. Hè pòqui ans mès de 50% dera poblacion estudiaue eth catalan mès ara que soleis auem 40%, e era gent ne protèsta ne ditz arren. Se contunham de retrocedir atau eth quauqui ans seram damb uns solets ua escòla per comarca entà apréner eth catalan e contenti que mos dèishen escríuer eth catalan as falhes.

Hui he anat a un centre de primària a donar un cop de ma amb la instal·lació dels controladors per la impressora Brother HL-4040CN que he resolt activant els dipòsits d’Ubuntu 10.04 i instal·lant el paquet brother-cups-wrapper-ac i els altres paquets que demana al marcar aquest paquet, i amb la instal·lació de la fotocopiadora Ricoh Aficio 1032 que he resolt anant a la base de dades de Openprinting.org i descarregant el fitxer-controlador ppd recomanat per aquesta fotocopiadora, després l’he carregat quan  me’l ha demanat el lliurex a l’instal·lar la impressora.

M’ha resultat curiós que el programa més utilitzat és un per preparar fitxes amb un galeria  amb milers d’imatges però que sol funciona amb windows. A Lliurex o a Ubuntu podeu anar a Sistema,  Administració , Gestor de paquets synaptic per posar els paquets openclipart.openoffice.org , openclipart-png, openclipart-svg , i així tindre una galeria d’imatges dins de l’Openoffice per fer fitxes per als vostres alumnes. Si sou docent de primària considereu provar linux amb OpenOffice i Openclipart abans de pensar en piratejar l’ordinador per posar el print art, el vostre ordinador amb Ubuntu o Lliurex us anirà millor que amb Windows sols us us heu d’acostumar a treballar amb ell i demanar ajuda per les coses que no sabeu fer. Si no coneixeu ningú a prop vostre un bon lloc per preguntar és el fòrum de Lliurex o el fòrum GNU/Linux de Softcatalà.

Us deixe una captura de l’OpenOffice amb Openclipart.

Openclipart a OpenOffice (Lliurex 10.09)

Aquesta setmana s’ha celebrat el 4t congrés de programari lliure a la ciutat de València així que us contaré el més destacat.

• Backharddi NG és un programari per clonar medis d’emmagatzematge que treballa en multicast i per tant no duplica els streams de dades al fer el clonat per xarxa. Al generar el medi d’arranc escolliu la opció syslinux en lloc de grub (versió 1). Teniu 3 vídeos explicant el seu funcionament en ubuntu 10.04 ací.

• El programari realitat3 desenvolupat per Labhuman de la UPV té molt bones perspectives. Funcionarà per lliurex i ens han assegurat que es podrà descarregar per ubuntu.

• El projecte de migració de la conselleria d’infraestructures i transport a programari lliure ha estat interessant per la sinceritat en les explicacions i per les dades indiscutibles que avalen aquesta migració . El ponent ha fet una aferrissada defensa del programari lliure front a la suposada neutralitat que demanen alguns polítics esperonats pel innombrable.

• La xarrada de Mark Shuttleworth ha estat el més aplaudit sobre tot la pregunta d’un usuari pirata de MS Windows que li preguntava quin avantatge tenia ell ( l’usuari de windows pirata) si volia jugar a jocs. El Mark li ha dit que estan treballant en millorar les llibreries de gràfics per tindre en 3 anys un producte no sols d’escriptori linux sinó també vàlid per jocs i empresses que aposten pels jocs.
  

  Mark Shuttleworth al congrés de València

El millor al meu parer ha estat descobrir que hi ha més centres que es neguen a utilitzar Lliurex per que utilitza la locale secessionista qcv  i l’han canviat per Ubuntu i el final de la intervenció de Mark quan s’ha aixecat el honorable conseller d’educació per clausurar el congrés, i la gent s’ha aixecat i se’n ha anat sense sentir-lo.

Visca el programari lliure.  

Fa alguns dies vaig rebre un correu electrònic d’uns amics de Universitat amb aquest contingut que copie i pegue textualment:

¿Los valencianos somos masoquistas?  Después de 15 años de gobierno del PP en la Com. Valenciana la han convertido en una de las más pobres y la más endeudada: 7ª Comunidad más pobre de España (en renta per cápita) 6ª Comunidad con los salarios más bajos. 2ª Comunidad en reducción del PIB (actividad económica) 1ª Comunidad en deuda: 15% del PIB …Todas las comunidades autónomas han sufrido un aumento de su deuda desde el comienzo de la crisis en 2007, pero la única que ha crecido sin cesar desde 1995 y a un ritmo de vértigo ha sido la Comunitat Valenciana, incluso durante los años de crecimiento económico, hasta colocarnos en la friolera del 15% al día de hoy. (Recordemos que el déficit de Grecia es del 13,6%, el de España 11,2% y el de la UE 6,8%) ¿Si la UE y el FMI nos piden reducir el déficit al 3% para el 2013 y el gobierno español, el alemán, el del Reino Unido,elde Italia…están tomando medidas muy impopulares para alcanzar ese objetivo? ¿Quién le exige a Camps que reduzca su deuda? ¿Qué medidas drásticas ha tomado? ¿Estamos al borde de la bancarrota? El Ayuntamiento de Valencia el segundo más endeudado de España: 877 millones de euros El sistema educativo en la Comunidad Valenciana: nº1 en fracaso escolar en secundaria 40% La peor escuela primaria de todas las autonomías. Más de 25.000 alumnos estudian en 1.000 barracones prefabricados. Datos de la Comunitat Valenciana En 2009 la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo aprobó el informe Auken, que amenaza con congelar los fondos estructurales para España si no se resuelven los abusos urbanísticos denunciados en Bruselas por ciudadanos de la UE. Esta es la tercera vez que la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo censura los abusos urbanísticos en España, especialmente en la costa levantina, que afectan directamente al desarrollo sostenible, el medio ambiente, el suministro y la calidad de las aguas. En España la planificación urbanística es competencia de las Comunidades Autonómicas y municipales. Informe de GREENPEACE: “Destrucción a toda Costa 2010″: Comunidad Valenciana. España. Asociación: “Abusos Urbanísticos No”: Marina d’or, el despertar de un sueño. Ser la ciudad con mayor contaminación lumínica de europa no sale gratis. Millones de euros de todos los ciudadanos de Valencia derrochados innecesariamente, que se han esfumado para siempre. Ante las difucultades financieras del consistorio Rita Barberá empieza a apagar miles de farolas en la ciudad, dejando una imagen deplorable y dejando en evidencia el derroche innecesario durante todos estos años. También ahorra en la iluminación de las obras de Calatrava ¿Alguien supervisó el coste de luz y mantenimiento de estas obras? Rita Barberá ha gastado 160,1 millones de euros en farolas desde que gobierna – Fuente: Levante-EMV Califòrnia, un Estado con 38 millones de habitantes, mantiene actualmente una deuda de 15.000 millones de euros, mientras que la Generalitat Valenciana con tan sól 5 millones de habitantes está cerca de los 18.000 millones de deuda. Fuente: linformatiu Durante la época de crecimiento económico, a pesar de Maastrich y de la obsesión del entonces presidente Aznar por el déficit cero, el Consell se endeudó hasta el cuello, ignorando los esfuerzos de España y Europa por controla la deuda. La Generalitat Valenciana se niega a retirarle a Jaume Matas (ex presidente balear y ex ministro con José María Aznar) el título honorífico de “Embajador del Reino de Valencia”. Jaume Matas está supuestamente implicado en lo que se denomina el “Caso Palma Arena”, entre los supuestos delitos que se le imputan se encuentran: malversación de fondos, apropiación indebida, cohecho y prevaricación. El 30 de marzo de 2010 el juez instructor del caso decreta prisión provisional eludible mediante el pago de una fianza de 3 millones de euros en un plazo de 72 horas para Jaume Matas. Por el grave riesgo de fuga, el tribunal también acuerda la retirada de su pasaporte, le prohíbe salir del país y le obliga a comparecer cada quince días en el juzgado, medidas que también ha acordado contra su cuñado Fernando Areal. Fernando Areal era jefe financiero del PP en Baleares. Según sus propias palabras, su trabajo dependía de Bárcenas, ex tesorero de Rajoy, que está apartado del cargo por relación con la red de Correa (en prisión) Bancaja concede el préstamo a Jaume Matas en un tiempo record, y según el diario “El País” con un interés ridículo del 2,8% (84.000 € al año), las “condiciones son absolutamente anómalas en el ámbito del negocio financiero” Fernando Areal es apoderado de Bancaja. Bancaja estaba dirigida por José Luis Olivas, ex presidente de la Generalitat Valenciana con el Partido Popular, justo antes de Camps. Fuente: El pais Antes de que se hiciera público el “Caso Palma Arena”, Jaume Matas era un modelo para Mariano Rajoy, que llegó a decir: “Vamos a intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Balears” (Noviembre 2004. XI Congreso Regional del PP en Baleares) Jaume Matas, Ambaixador de l’Antic Regne de València Bueno, esto es la punta del iceberg… Si empiezan con el caso Gürtel ya es para tirarse al mar y no volver a salir. Si vols que este femer vaja a més, per favor, no reenvies este missatge, borra’l i recomana les teues amistats que miren els telediaris de Canal 9

Normalment quan rep un correu  d’aquest tipus sol ser spam i el llance a la brosa, però aquest m’ha fet pensar en quina forma tenen els ciutadans d’informar-se vist el nivell desinformatiu que ens ofereix Canal 9.  Mireu aquest vídeo de C9 que va eixir fa pocs dies a Meneame o a latafanera no ho recorde

El passat 31 d’octubre el periòdic Lavante-EMV va traure un Editorial dels que fan època, i trau cada dia article rere article explicant la situació actual.

Tal com van les coses no m’estranya que el share de canal 9 baixe sense parar. Esperem que baixe un poc més i el personal s’anime a anar votar a les properes eleccions.

M’agradaria que les llistes foren obertes i que poguérem triar als diputats que s’ho curren dia a dia utilitzant eines com Mepranking que ha programat el  Miquel Català però aplicant-ho a dades de diputats autonòmics o nacionals per que el sistema actual sols prima que els diputats siguen submisos i facen els que els mana qui els ha posat a la llista mentre que si poguérem votar qui s’ho treballa podríem fer fora els trepes i els corruptes.

En resum aneu a votar i no voteu en blanc, el vot en blanc no serveix per res per que al recomptar el vots si NO ho fa el president de la taula i els dos vocals sobre a sobre i vot a vot , i posen la “zarpa” els interventors dels partits es donen per vàlids els sobres amb dos , tres, o quatre vots del mateix partit, i després cal per fer quadrar els vots emesos i els recomptats suprimint vots en blanc. Ho sé per que vaig ser president de taula una vegada a Manresa i vaig veure de quina forma penosa comptaven els vots a la taula del costat.  Si esteu emprenyats amb el sistema no voteu en blanc voteu nul escrivint en un full dins del sobre els motius del vostre malestar. Els vots nuls cal enviar-los a la comissió electoral per analitzar el motiu de la nul·litat. Els interventors han de mirar el recompte però no haurien de participar doncs tendeixen a perdonar-se els “pecadillos”  ara per mi després per tu.

Ja sé que no vaig a canviar res però deixeu-me que em traga el barret pels periodistes que amb la crisi que està caiguent continuen informant arriscant-se a perdre els ingressos per publicitat institucional, i em trac també el barret per aquest mitjà Internet que ens permet llegir al Meneame o Latafanera informació lliure de censura.

L’altre dia vaig posar a actualitzar l’Ubuntu d’un familiar en un portàtil netbook amb la versió Maverick i vaig estar una bona estona patint amb l’escriptori Unity. Aquest escriptori és molt original i aprofita l’espai de la pantalla dels miniportatils però si no el personalitzes fa inútil treballar amb Ubuntu. Veig dos defectes en aquest escriptori:

• Du un gestor de fitxers on no pots crear carpetes ni modificar fitxers que cal canviar pel nautilus clàssic.
• No pots afegir programes fàcilment al menú Unity si no són visibles al menú dels programes de l’escriptori Gnome.

Anem a veure com afegir al menú d’entrada del Unity el processador de textos per defecte Openoffice i el gestor de fitxers nautilus per sortejar els inconvenients anteriors.

1) Anirem a aplicacions (icona 1) , accessoris (icona 2) i premerem terminal (icona 3).

Cridem el terminal per llançar nautilus

2) Al terminal que s’obrirà escriurem nautilus i premerem intro al teclat.

3) Una vegada arrancat el Gestor de fitxers (nautilus), premerem sobre la icona del programa al llançador de programes unity amb el botó dret i premeren amb el botó esquerre mantén al llançador. Mireu la imatge.

Mantenim al llançador el Gestor de fitxers "nautilus"

Ara ja podem treballar amb fitxers de forma molt còmoda.

4 ) Per afegir l’OpenOffice al llançador anem a Aplicacions , Ofimàtica , Processador de textos OpenOffice i fem doble clic sobre l’Openoffice.

Llancem l'OpenOffice amb el escriptori Unity al Maverick

5) Fem el mateix que al pas 3, una vegada arrancat el Openoffice, premerem sobre la icona del programa al llançador de programes unity amb el botó dret i premeren amb el botó esquerre mantén al llançador. Mireu la imatge.

Mantenim l'OpenOffice al llançador d'Unity

6) Si volem traure un programa del llançador per mantindre’l operatiu i poc carregat. Escollim el programa al llançador i premem sobre ell al llançador amb el botó dret .

Escollim un programa per suprimir del llançador

7) Triem suprimir-lo amb el botó esquerre prement sobre l’opció Suprimeix del llançador.

Suprimeix el programa del llançador Unity

No patiu el programa el poden tornar a cridar si anem a la icona d’aplicacions, Internet.

Si el vostre mini portàtil l’acabeu d’actualitzar ja veieu que amb una mica de paciència es pot personalitzar per treballar amb la darrera versió de l’Ubuntu. No se us ocurrisca tornar a posar xp. Això si esperem que la propera versió de Ubuntu per ordinadors més grans hagen afegit una eina per facilitar la personalització de l’escriptori.

Posem que us arriben màquines des de la conselleria amb processadors tipus AMD i voleu provar el rendiment d’un sistema operatiu linux amb 64 bits, de la mateixa forma que quan us compreu un windows amb intel core i7 us ve amb una versió de 64 bits per traure-li tot el suc possible. Ja estem acostumats a que Lliurex sols trau versions de 32 bits i mai traurà versions per els netbooks ( els portatils de zapatero per entendre’ns ) tot i que es ben fàcil posar-los l’ubuntu en valencià/català. Us comentaré la meua experiencia posant a les torres amb maquinari dual core AMD l’ubuntu de 64 bits per si algú més s’anima.

1) Comencem entrant a la BIOS per modificar l’ordre d’arranc (boot loader) i fer que el primer dispositiu d’arranc siga el cd rom o dvd rom i el segon el disc dur.

2) Després baixem des de softvalencià la imatge ISO de l’ubuntu i la cremem en un cd rom amb el vostre programa favorit, el meu és el K3b, el vostre pot ser Nero, això no és cap problema.

3) Seguim els passos d’instal·lació que trobareu a la web de softvalencià. En acabar traieu el cd rom i arranqueu l’ordinador.

Ara ve la part més feixuga, cal posar tots els programes habituals i els codecs multimèdia.

4) El primer que cal fer ara és actualitzar els programes, anant a sistema, administració, gestor de paquets synaptic. Instal·leu les actualitzacions i reinicieu l’ordinador.

5) Aneu a sistema, administració , controladors de maquinari, cerqueu els controladors ATI de l’ordinador i instal·leu-los. Reinicieu l’ordinador de nou.

6) Ara posarem java de 64 bits per tal de fer rutllar les aplicacions de java. Aneu a java.com i baixeu el paquet Linux x64 que ara és jre-6u22-linux-x64.bin, deixeu-lo en una memòria usb o carpeta coneguda, en el meu cas era dins la memòria usb a /media/disk/jre-6u22-linux-x64.bin

Obriu un terminal en aplicacions, accessoris terminal i executeu aquestes ordres:

cd /usr
sudo mkdir java
sudo cp /media/disk/jre-6u22-linux-x64.bin /usr/java
cd /usr/java
sudo chmod a+x jre-6u22-linux-x64.bin
sudo ./jre-6u22-linux-x64.bin
sudo update-alternatives –install “/usr/bin/java” “java” “/usr/java/jre1.6.0_22/bin/java” 1
sudo update-alternatives –set java /usr/java/jre1.6.0_22/bin/java
cd  /usr/lib/firefox-3.6.10/plugins
sudo ln -s /usr/java/jre1.6.0_22/lib/amd64/libnpjp2.so  /usr/lib/firefox-3.6.10/plugins

No patiu si canvia la versió de Firefox, java continuarà funcionant amb la nova versió de Firefox sense que tingau que fer res més. En una entrada anterior en aquest mateix blog s’explica per a que serveix cada ordre si teniu curiositat.

7) Ara cal afegir al repositori de paquets, el lloc on Ubuntu cerca programes, els programes multimèdia d’àudio i vídeo. Ho farem executant aquesta única ordre en la terminal:

sudo wget –output-document=/etc/apt/sources.list.d/medibuntu.list http://www.medibuntu.org/sources.list.d/$(lsb_release -cs).list && sudo apt-get –quiet update && sudo apt-get –yes –quiet –allow-unauthenticated install medibuntu-keyring && sudo apt-get –quiet update

A continuació instal·lem alguns d’aquests codecs que ens faran falta per veure pelicules flash del youtube per exemple. Ho fem amb l’ordre següent en un terminal.

sudo apt-get install libdvdcss2 w64codecs gstreamer0.10-plugins-bad

8) Ara instal·len els programes per veure les animacions educatives swf de llocs web com UNESA i altres. Ho farem executant l’ordre següent en un terminal.

sudo apt-get install gnash mozilla-plugin-gnash swfdec-gnome swfdec-mozilla swftools

També prendrem la precaució de desinstal·lar alguns programes privatius que funcionen en Ubuntu de 32 bits però que ací a la versió de 64 bits molesten i impideixen el funcionament de GNASH. Ho farem amb l’ordre següent:

sudo apt-get purge flashplugin-nonfree flashplugin-installer

9) Ens cal un programa per poder baixar les pel·licules flash de youtube i veure-les després amb Gnome player fent doble clic sobre la pel·lícula baixada. Iniciem el navegador web Firefox i instal·lem la extensió Downloadhelper des d’el seu lloc web.

10) Sols us falta instal·lar wine per executar programes de windows, i el paquets de educatius de Edubuntu, per fer això executem l’ordre següent:

sudo apt-get install wine1.2 ubuntu-edu-primary ubuntu-edu-secondary ubuntu-edu-tertiary ubuntu-edu-preschool

Ja tenim un ordinador múltiple  nucli completament operatiu i en valencià. Podríem fer les mateixes tasques d’instal·lació que he explicat ací de forma gràfica com es fa a windows però perdríem més temps que si no férem amb un terminal. Ara sols cal clonar tota l’aula amb clonezilla però això és una altra història. Si algú té una maquina de 64 bits i no s’ha atrevit a provar l’ubuntu de 64 bits ja pot provar-lo. Funciona molt bé.

Font: Algunes ordres que apareixen en aquesta entrada les vaig trobar a la pàgina web de Ubuntu Comunity.

Sketchup7 executant-se en Ubuntu 10.04 de 64 bits

El passat nou d’octubre vaig ser a valència a la festa pel Valencià que va organitzar Escola Valenciana, hi vaig anar per promocionar entre els pares dels alumnes el programari  lliure que podeu baixar a Softvalencià, vaig muntar la paradeta amb el portàtil amb l’Ubuntu en valencià amb alguns jocs i aplicacions i vaig explicar als pares dels xiquets que van parar on baixar-se els programes i a alguns que es van mostrar més interessats en Ubuntu com s’instal·lava.

Em preocupa que els tutorials que tenim sobre com instal·lar Ubuntu en valencià no siguen especialment útils per al usuari més normal, doncs no tothom pot arribar a entendre com modificar la bios per fer que arranque primer el cdrom i després el disc dur per a continuació seguir la guia d’ instal·lació que hi ha explicada a Softvalencià.

El més fàcil seria que els usuaris anaren a la tenda d’informàtica on es compren els ordinadors i demanaren que l’informàtic que hi treballa els instal·lés l’ubuntu per un preu mòdic, al fi i a la cap tardaran 45 minuts, però pel que vist al meu poble a les tendes no saben que es ni Linux ni Ubuntu ni menys encara que se’l poden instal·lar en valencià. Mal anem si els comerços no són capaços de posar un retol que diga que per 60 € et podem l’Ubuntu actualitzat per que nosaltres no podem arribar a totes les trobades ni podem posar-lo a tots els valencians.

A la trobada vaig conèixer Daria , la tècnica del voluntariat pel valencià de Escola Valenciana, que em va explicar que al País Valencià, podem en contacte per parlar i fer pràctiques de situacions reals d’immersió lingüística ciutadans que parlem valencià amb ciutadans que viuen ací que no parlen valencià però que volem aprendre’l per integrar-se més. Em va comentar de fet que al poble on visc, Oliva (La Safor) no hi ha voluntaris i que des de l’ajuntament li van dir que ací no fa falta aquesta iniciativa per que a Oliva tothom parla valencià.  Jo vaig reconèixer que els meus alumnes no emigrants parlen majoritàriament en valencià, però li vaig dir que desconeixia el % d’emigrants que tenim.

He mirat les dades del Institut Nacional d’Estadística , i del darrer cens disponible avui  m’he fet aquesta gràfica de la torre de Babel on visc:

 

Nacionalitats residents a Oliva - La Safor (ambdos sexes)

 

L’INE no diu quin percentatge d’espanyols són valencianoparlants però podem suposar que si els 95% dels alumnes espanyols parlem a l’Institut català els pares també ho seran. I ara dic jo si no som capaços de oferir-nos per conversar amb qui vol aprendre la nostra llengua ara que els que no la parlen són un 30% , quan siguen els que no la parlen un 70% , quin interès tindran llavors en aprendre la nostra llengua si quan siguen majoria no els caldrà parlar-la, és ara que som majoritaris quan cal apuntar-se pel voluntariat pel valencià per que la nostra llengua siga cada vagada més utilitzada i no disminuïsca el seu ús.

A més a més, qualsevol que vulga aprendre el valencià es mereix el nostre respecte. A mi personalment sempre m’ha dolgut que en entrar a algun comerç a Alacant o a València i m’he adreçat en valencià, em contestaren de mala forma que ells no parlaven valencià. No fer res alimenta aqueix comportament.

Si ets valencià, i tens una hora setmanal durant huit setmanes posat en contacte amb Escola Valenciana per ajudar a que el valencià vaja a més.

Si aquest curs proper us cal escriure equacions matemàtiques i us estàveu  plantejant utilitzar el Word de Microsoft Windows per utilitzar l’editor que incorpora. Cal que proveu l’editor d’equacions de l’OpenOffice 3.2.1 que du moltes millores millores, feia temps que no provava aquest editor de l’Open i m’haig de traure el barret, els xics de l’OpenOffice s’ho estan currant, per fi no té res a envejar amb l’editor del Word.

Aquest és una mini-guia per als usuaris que utilitzen molt el editor d’equacions i que volen posar-se un botó a la barra estàndard per cridar a l’editor amb un sol clic.

1)Baixeu i instal·leu l’OpenOffice en català des de la web de Softcatalà o des de la seua pàgina oficial (1) o baixeu i instal·leu-lo en català (valencià) des de la seua pàgina oficial (2).

En aquest segon cas no oblideu baixar-vos el corrector ortogràfic de català (valencià) doncs per defecte no el du.

2) Obriu l’OpenOffice 3.2.1 després d’instal·lar-lo, aneu a Eines/Ferramentes, Personalitza.

Nota: Si heu instal·lat l’OpenOffice en català tindreu al menú Eines, si heu instal·lat l’OpenOffice en català (valencià) que ha fet la Generalitat Valenciana tindreu al menú Ferramentes en lloc d’eines i altres canvis subtils deguts al fet que utilitza una guia d’estil diferent a la que estem acostumats a utilitzar.

3) Aneu al menú Barra d’eines, barra d’eines Estàndard Prem el botó Afegeix… que apareix marcat a la imatge de sota.

4) A la categoria Inserix/Insereix, selecciona l’ordre Fórmula amb el símbol d’arrel quadrada, i prem el botó Afegeix com veus a la imatge de baix.

5) Fixeu-vos que el símbol de l’editor d’equacions apareix al començament de la barra (a la imatge de sota marcat amb el número 1) , el movem fins dur-lo allà on volem amb les fletxes cap amunt i cap avall (marcades amb el número 2), fixeu-vos també que la nova situació de la icona de l’editor es veu de seguida que prems la fletxa per moure’l a la barra (la situació de la icona es veu a la imatge amb el número 3). Quan us agrade la situació, per exemple a sota d’Inserix/Insereix premeu D’acord/CORRECTE.

Ja teniu la icona del editor d’equacions a la barra a un lloc molt accessible. Mireu de forma breu com funciona.

Premeu la icona i escriviu una equació, aneu al menú de potències i premeu sobre el quadrat de la base i escriviu el nombre e

Premeu el interior del quadrat de l’exponent i escriviu x

Premeu a la finestra de baix del tot al final de l’equació i escrivim la resta de l’equació, i per acabar premem fora de l’àrea d’edició ( que apareix a la imatge amb la paraula ací).

Les formules matemàtiques ja estan llestes per al vostre document. No trobeu que seria una autentica llàstima utilitzar programari privatiu piratejat sense necessitat quan podeu utilitzar programari lliure i a més a més en la nostra llengua català/valencià ?

A veure quan adopta el govern de l’estat l’estàndard OpenDocument per  tots els documents que cal enviar o rebre de l’administració pública. El que vulga l’OpenOffice el podrà utilitzar sense pagar-ne ni cinc cèntims i el que vulga continuar utilitzant el Microsoft Word podria continuar utilitzant-lo per escriure documents en el format privatiu o en el format OpenDocument pagant el complement que permet fer-ho, si ja paguen per utilitzar el MS Word bé poden pagar un cèntims més per tindre un format estàndard i lliure amb el qual relacionar-se amb l’administració.

L’administració holandesa i la francesa van adoptar el format OpenDocument per escriure i alçar els seus documents per no dependre de cap companyia i em va sorprendre que la darrera vegada que vaig demanar informació comercial a una empresa francesa en va enviar la documentació en l’estàndard OpenDocument sense demanar-li’ho expressament, la qual cosa és senyal que allí el format escollit per relacionar-se amb l’administració va a missa. Cal reconèixer que ens porten molt d’avantatge, mentre que ací la classe política, amb honroses excepcions, utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per fer demagògia.